martes, 24 de diciembre de 2013

ELLA

Éste es primer relato que escribo en mi lengua materna por razones no especificadas. La noticia (lainformación.comes del verano pero encuadra con el cuento


Sempre hi ha sorolls al pis, però el seu alt grau de concentració fa què aquests passin a un segon terme, com si fossin música de fons. Avui, mentre estudiava a l’habitació, li va sorprendre que no hi hagués cap molèstia auditiva: no comentaristes, no música, no persones parlant, no sorolls de plats; res de res. Tot i que pugui semblar inexplicable, tant de silenci li va trencar la concentració. Va reposar un parell de minuts fins que va decidir fer un “break” anant al lavabo. 

Era ja força tard i per aquesta raó estava en pijama. Li estranyava que Ella no estigués al pis; a aquelles hores de la nit sempre estava donant voltes per allà, fent-se sentir. Segurament havia anat a sopar a casa d’alguna amiga; la seva absència era la causa del silenci devastador que sacsejava el pis. 
Es va dirigir al lavabo obrint portes i caminant sense prestar atenció; tots els seus pensaments tenien a veure amb el dia de demà. Va obrir la porta del bany i un doble impacte que el va deixar bocabadat: la llum era encesa i il·luminava una silueta femenina a la banyera. 
Era Ella; no havia sortit a sopar amb les amigues tal com havia suposat. La reacció de la noia no va ser tapar-se els pits amb les mans o submergir-se a l’aigua. Tot el contrari, es va mig incorporar, formant un angle de noranta graus i quedant-se mirant el noi fixament. Ell estava atònic al veure a la seva companya de pis en aquesta vestimenta tan natural. La mirava fixament als ulls però la seva visió s’expandia al més enllà, contemplant uns pits petits i rodons però amb un volum molt sensual que donaven ganes d’agafar-los per notar l’aire que contenien a l’interior. Els seus mugrons eren d’un color més fosc, en comparació a la seva pell, i d’una mida normal;  ni massa grans ni massa petits.  
Al nivell del seu pubis el color de l’aigua es feia més fosca, creant una ombra amb forma lineal. Allò era extremadament excitant! Quantes vegades s’havia imaginat les seves parts íntimes, i ara ho tenia tot a tocar. Podria semblar que ja no quedava cap altre punt sensual, però no. Les seves cames no les tenia submergides a la transparent aigua sinó que es posicionaven a la bora de la banyera, segurament per contemplar-les i gaudir de la seva pròpia perfecció. Eren unes cames primes i molt maques, on es marcaven nítidament la tíbia i el peroné. Aquestes dues extremitats s’acabaven amb uns peus preciosos i perfectes. Uns peus que tenien el mateix color que el seu cos nu, un pigment claret però a la mateixa vegada atenuat pels mesos d’estiu. Les ungles tallades a consciència no estaven pintades però tenien un color molt vitalici; i els dits eren llargs i proporcionals. Els seus peus resumien la seva sensualitat global. Sempre l’havia vist amb pantalons llargs així que no s’havia pogut imaginar la realitat que ara contemplava. 
Semblava mentida que l’excitament pogués provindré d’una part del cos tan normal com són els peus i les cames,  i no pels  4 ulls esfèrics que el miraven. 
No va haver-hi cap mena d’intercanvi de paraules, el noi la mirava i semblava que Ella gaudia en comprovar el poder de les seves armes secretes. 
No tenien cap vincle amorós però la reacció dels dos donava a entendre que sentien una atracció mútua. Jo m’hauria aproximat cap a ella i l’hauria besat amb tota la passió del món, però el desenllaç va ser un altre. 
El noi, després d’estar observant a la noia durant una bona estona, va sentir que la forma del seu pijama havia canviat, més concretament en els pantalons. Les seves pulsacions i el seu ritme cardíac s’havien accelerat i el seu cos bombava més sang del normal. Així que quan va abaixar el cap, va veure un bony al seu pijama, propi de l’excitament i la fantasia que estava vivint. La noia li havia seguit la mirada i, per tant, també contemplava aquell allargament masculí, desitjant-lo amb passió i energia. El noi es va posar vermell i va marxar corrents  a la seva habitació,  oblidant-se completament del que havia anat a fer en una primera instància i sense voler pensar en com podria haver acabat la nit si no fos tan reprimit i introvertit.